Wii i cine

Els caps de setmana solen ser de descans. Els dijous ja tens aquella sensació d'estar arribant al desitjat cap de setmana i el divendres ja tenim clar el què farem... ens estirarem al gran sofà del pis de Vic i mirarem alguna pel.lícula. Passem hores al pis, al menjador, al sofà.... (no tenim gaire res més).
Aquest cap de setmana més del mateix, però ens van deixar la wii (mal fet) i ja va estar, a les 4 del matí estàvem jugant encara amb en Jaume com 2 tontos. Ens vam quedar pilladíssims amb un joc de trobar diferències o semblances i amb un altre que fas curses sobre una vaca i et dediques a fer punts com més espantaocells et carreguis!!! Tela oi? Doncs no hi havia manera de parar, i jo fins i tot estava enfadada perquè perdia!!! Dissabte vam disputar qui feia el dinar fent una partideta, o dues... Diumenge, amb la wii guardada en una maleta i a punt per retornar-la vam anar a cine. Peli escollida: El Orfanato, de Guillermo del Toro. Que què tal? Bona (almenys el què vaig veure), de por; i pels crits que feia la gent a la sala del cine crec que algun susto feia (jo tenia les orelles i els ulls tapats el 60 % del temps). La puc recomenar.