Bé, de fet només va ser sorpresa per algú... oi Jaume? Resulta que els amics li feien la despedida de solter però ell estava convençut que marxàvem ell i jo a Tuixent, a una casa de turisme rural de conte de fades. La veritat és que sí que teníem reservat aquest cap de setmana allà però fa una setmana o una mica més, em van demanar d'anular-ho perquè no podíen fer la despedida més tard. O sigui que vaig haver de guardar el secret fins el dissabte. A mesura que s'acostava el cap de setmana en Jaume em confesava que tenia més ganes d'anar a Cal Paller i jo aguantant... El dimarts li vaig comentar que havíem de marxar dissabte al matí enlloc del divendres nit perquè una de les parelles que venia amb nosaltres no li anava bé marxar divendres al vespre-nit. En Jaume es va enfadar. Ja dissabte al matí, en Jaume em truca per saber què posar a la maleta... em va pillar en boles, no sabia pas què dir-li, em pensava que ja l'haurien anat a buscar.
A les 10.04 (la mare d'en Jaume em trucava), des del garatge, es sentien crits de... "volem el nuvi!!". Havia començat la seva despedida. Primer de tot instruccions: bambes, pantalons curts, samarreta i roba interior. Després, esmorzar: mongetes i botifarra. I a partir d'aquí... futbol, karts, sopar al poblenou amb espectacle inclòs (!!!) i finalment uns "bailes" al Razzmatazz.
En Jaume s'ho va passar molt bé, ser fins on he de saber i encara no he vist fotos!!!!
A les 10.04 (la mare d'en Jaume em trucava), des del garatge, es sentien crits de... "volem el nuvi!!". Havia començat la seva despedida. Primer de tot instruccions: bambes, pantalons curts, samarreta i roba interior. Després, esmorzar: mongetes i botifarra. I a partir d'aquí... futbol, karts, sopar al poblenou amb espectacle inclòs (!!!) i finalment uns "bailes" al Razzmatazz.
En Jaume s'ho va passar molt bé, ser fins on he de saber i encara no he vist fotos!!!!
