Mmmmm... on ho vam deixar. No ser ni el dia que som ni quina hora tenim. El rellotge em marca hora de Barcelona: les 5.00. Aquí a Santiago (sí, ja soc a Xile) són la 1.00 de la nit. Bé... des de Madrid vam tenir pollo. Al final vam embarcar a les 5 del matí tocades i ens enlairàvem sense explicacions a les 7.00 hores!! El viatge... buff... 13 hores de vol amb un bebé de 6 mesos al costat. Mateo. Ulls blaus. Simpatiquíssim. Gordito. Amb michelines tot ell. He acabat canviant-lo. Dormint-lo. Jugant. I m'ha vomitat a sobre. Faig pudor de llet agre, suor, .... donaria més detalls però guardo les linies per altres ;) Doncs això que deia... el vol entretingut. Ens separaven 10000 km de Madrid a Buenos Aires i la veritat es fan llargs. Molt llargs. Arribada a Buenos Aires. El pilot ha volgut fer una gracieta al aterrar que no li ha sortit bé i hem hagut de fer un segon intent. Al final hem aplaudit a l'imbècil. Sortim pitant. Ja tinc grupet d'amics. Som uns 30. És el què té un vol d'aquestes característiques. Aquí fem un punt i apart.
Aventura a Chile (III part):
Buenos Aires. Ara no recordo ni l'hora. 19.30 hora de Barcelona. Ja hem perdut el vol a Santiago de Chile fa hores però esperem alguna actuació. Ens diuen que hem de recollir equipatge i tornar a fer check-in. Això suposa fer control immigració. Recollir maletes (que en teoria teniem facturades directes a Xile). Tornar a fer controls i check-in. So... let's go. L'Ester està histèrica. Tots riem. Truca al metge again per dir que encara no té vol i no sap quan arribarà. Els altres anem fent la nostra. Portem batuta el Marc, el Manel, jo i l'Ester que en el fons es qui fa la part xunga i monta els pollos. jijiji. A immigració quan ens demanen on ens hospedarem a Argentina hem sentit els seus crits "Me cago en tus muertos... que te digo que deberiamos estar en Xile, para que coño quiero un hotel en Argentina!!". Jajajaja. Darrera nostre un munt de gent. Portem 6 bebes el més gran de 2 anys i mig. Una senyora que ens la passegen en cadira de rodes. Som un quadre. Però ningú ens fa cas. Anem a LAN a veure si fem check-in i ens diuen que anem a finestreta 82. Alla ens volen vendre tickets nous. Amunt i avall. Marejats. Nerviosos i suats. Temperatura de 27ºC i una humitat brutal. Tots d'hivern. Esto es un XORREO (literalment). Ens posen un microbus. Perquè? Doncs ens envien a Xile amb LAN però des d'un altre aeroport. Els argentins son uns catxondos. Riem molt tot i la situació que ens trobem. Trànsit a Buenos Aires. Fem ruta turística de més d'una hora. Eix 9 de Julio. El famós Obelisc en memòria a Mendoza. Els Remissos o Remixos famosos. La simpatia dels argentins. Ja a l'aeroport 2. Aconseguim bitllets. Hora sortida a santiago les 20.05 h hora local. Entrem!!! Aplaudim!!! Avís del capità. "Disculpen las molestias. Volaremos con una hora de retraso debido al viento". Esto es un XORREO!! Conversa interessantíssima amb l'Ester. Profundidad. Sensaciones. La frase que ha guanyat de la conversa (monoleg) ha estat "Roser, la profundidad es muy impotante. Y este medico es un crack en eso. Porque si el agujero lo deja poco profundo luego el sexo duele. Y para hacerlo por el culo me quedo como hasta ahora y no me cortan la pilingui". Brutal. El Manel i el Marc han quedat blancs. Han estat tants detalls en poc rato que no hi ha hagut més converses. Enlairem. Seguim gafes. Tiren vas de vi sobre del Pablo. Res. Aplaudim de nou. I finalment, arribem a Santiago de Chile. COntrol d'immigració. Estampa al passaport. Recollim maletes. Control aduaner. I sorpresa... m'està esperant la Clàudia!!!! Porta esperant-me des de fa hores pobreta!!! Són la 1.00 hora local. Estic ja a Casaltura Hostel. I me'n vaig a dormir. Demà comença un nou capítol. A la tornada... demando AirEuropa.
