I aquest cap de setmana.... SORPRESES!!

Només puc dir això!

Aviat us escric el resum d'acord?

Tot segueix igual...

Es tractava de fer un nou blog i ser constant però de moment res de res. La veritat és que l'excusa no és acceptable però haig de dir al meu favor que... tot segueix igual. Sí, no hi ha aconteixaments divertits, emocionants o altres sinònims que mereixin ser esmentats.

El més interessant d'aquests dies... la primera prova del vestit de núvia. No és que fos divertit, almenys per a mí, però sí per la modista, que no parava de riure al veure'm amb mitjons de mitja, un conjunt horrorós de roba interior i suant un munt per evitar les agulles!!! Però, fora bromes, va ser emocionant! Ja m'imagino, entrant de la mà del papa... tan tan tatan, tan tan tatan....

I res, més cosetes emocionants... buff, netejar el pis, esperar 5 hores al noi de gas natural i al tècnic de la nevera en un pis ple de pols i sense cap cadira per seure, només escoltant la meva respiració que s'accelerava a mesura que passava el temps i no venia ningú!!! Ja veieu, no massa res per explicar. I això que era Setmana Santa i prometía... jiji!

Doncs res, escriuré aviat, ho prometo. Haig de penjar les fotos de la calçotada i explicar-vos-ho!!!

Ah, important... ja tenim alfombreta a l'entrada del pis de Vic!!! IUJU!!!!

Calçotada a l'Arumí

Com cada any hem fet una calçotada tota la colla a l'Arumí, a Folgueroles. La casa és d'en Sergi i la Laia i està en un lloc ideal. Quan hem arribat ja hi havia la foguera encesa preparant brases i apunt per començar a col.locar la graella amb els calçots al foc. És tot un ritual. Mentres fem el vermut (olivetes, fruits secs, patates, cerveses... aquest any no hi havia escopinyes!) anem posant els calçots al seu lloc i controlant el foc. Després dels calçots (400!!) comença la festa... al menjador, amb pitets i el nostre potet amb salsa romesco (made by Laia) devorem els calçots... buff!!! I després a fer la graellada de carn.... botifarra, cansalada i costelles de xai... això és "manjar de dioses"! Al final, després d'unes quantes ampolles de vi negre acabem fent uns gelats i uns digestius. El pacharan és l'ànima de la festa i alguns (oi jaume) no el deixen sol! A les 9 hem marxat cap a casa després d'una timba de póker i una competició de cònsola-PES!!! Jaume, tu fins on recordes? Ho hem passat molt bé! Fins l'any que ve!

38 dies després....

Vaig arribar un 17 de febrer a la nit a Barcelona i ara ja fa 38 dies que volto per les terres catalanes. Que què he fet? Millor ni us ho explico perquè són moltes coses... jaume, família, amics, feina ... pis nou i boda! Doncs això, triant fotògraf, menú, música, fent el curset prematrimonial, triant mobles pel pis.... I mil coses més al mateix temps.

Però ara, amb una mica de dedicació tornaré a posar-vos al dia explicant què passa al meu entorn.

Avui toca... portar algunes invitacions i solàrium (això són els plans, els fets seran uns altres!).