Boston. 8.47 AM. M'he llevat ben refredada (no cal que els hi diguis als papes Annita). Caffe latte de l'starbucks a sobre la taula. Apple muffin acabat de menjar. Estic sentada davant l'ordinador de doble pantalla dels que disposen els alumnes de HARVARD a la biblioteca BLOOMBERG del campus. Si si, ho heu llegit be. Estic a HARVARD!!! Fora plou bastant. Pero almenys hem superat les temperatures de sota zero dels anteriors dies. Edificis de totxana vermellosa. Zona verda entre un edifici i un altre. Enormes banderes americanes dins de cada aula a la zona frontal. Banderes de diferents nacionalitats a la part posterior de les aules. Entrades dels edificis majestuoses. Marbre i fusta. Terres lluents. Rajoles blanques i negres colocades en forma de rombo. Silenci. Estic a la biblioteca, a la planta inferior amb pantalles de TV en silenci informant de la borsa. Fox News Live informant de la visita sorpresa d'Obama a Afganistan. Glop de cafe amb llet. James, Edu i Albert estan a classe. Son alumnes convidats a dues classes del MBA de HARVARD business school. S'han preparat els casos que tocaven per aquestes classes i a hores d'ara ja han estat presentats a la classe. Frikis. Marxem a les 14 h cap a New York city amb bus. Fins llavors... que fer... Up To Me!!
Glop de cafe. Encara esta calentet.
Ahir dia de walking tour and basket match. Cel blau. Molt sol. Fa molt fred. Texans. Leggins a sota. Mitjons de llana. Botes. Samarreta. Jersei coll alt. Jersei/Jaqueta Llana. Abric. Mocador gran al coll. Camares a punt. Freedom trail iniciant la ruta al COMMON PARK. Diumenge mati. Gent de passeig. Gent jugant al frisby. Gent fent tirs amb pilotes de rugby. Gent corrent. Big burguer with patates a Cheers. Autentic. Com a la serie. Seiem al tamboret de Frasier. Mola. Continuem ruta fins Quincy Market gaudint de petits racons recomenables que trobem fins arribar. Quincy... diumenge tarda... molta gent de compres i menjant. Al costat, monument a l'Holocaust per tots els jueus exterminats i per aquells que no deixen que quedin en l'oblit. Son columnes cubiques de vidre. Una darrera l'altre. Passes per dins de cada una. Al terra, una reixa fa sortir fum calent, blanquinos. S'enlaira columnes amunt. Les parets totes de vidre contenen milers i milers de numeros. Son la identitat de cada una de les victimes. Una frase a cada columna et psoa la pell de gallina. Son les paraules d'alguns dels supervivents. Travessem el parc de Rose Kennedy Greenway cap al barri de Little Italy. Muffins. Pasteleria elaborada. Pastissos i magdalenes de multiples colors. Cua de gent al carrer per emportar-se una caixa d'aquests pastissets per regalar, compartir o menjar tot passejant. Recomenat deixar-se perdre per aquest barri que malgrat continuar essent de totxana vermellosa els locals, restaurants, tendes i cafes et porten a pensar amb Italy. Descans a un petit cafe que trobem amagat darrera una esglesia. Continuem. Ara el carrer fa pujada. Passem per un petit cementiri. Tombes a terra de pedra mal tallada. Inscripcions borroses. Al capdamunt de cada una hi ha gravada una calavera somrient mes o menys ben feta. Continuem la freedom trail travessant el riu per un vell pont tot rovellat on els cotxes segueixen la ruta interestatal 93. Nosaltres a peu caminem cap a Chelsea. Deixem a ma esquerra un gran edifici de facana vermellosa totalment abandonat que contrasta amb el camp dels Boston Celtics, situat mes endarrera. Arribem al barri de Chelsea. Molt tranquil. Casetes amb facanes de fusta colorida. Blaus i grocs contrasten amb els ataronjats de les totxanes tipiques d'aquesta ciutat. Tornem cap al centre oer fer una volteta per Beacon Hill. Carrers de pujades i baixades. Terres adoquinats. Casetes estil angles. No hi ha grans edificis. Dos plantes. Portes de color amb picaportes curiosos. En algunes es pot veure una enganxina que diu: en cas d'incendi, please, rescateu el meu gat. Zona aburgesada situada al centre de la ciutat de Boston just al darrera del Common Park. Ens agrada la zona. Arribem al final del dia. Tornem enrera. Anem cap al camp dels Boston Celtics per disfrutar d'un partidet. Aficio de color verd. Moltissima gent. Panell lluminos a l'entrada: TD GARDEN-Boston Celtics. Entrem. Sona l'himne. Tots de peu i cantant. Comenca l'espectacle. Boston Celtics contra Spurs. Es tot un espectacle el que s'organitza entra cada quart del partit. Animadores amunt i avall. Mascotes. Personatges que disparen samarretes. Panells lluminosos que t'informen de que dir. DEFENSE. DEFENSE. GO CELTICS GO!! Final del partit. Perden els Boston. Fotos a peu de pista. Tornem a l'hotel i donem per acabat el dia menjant galetes salades mentre James llegeix el cas per avui aquest mati.
Aixo ha estat un resum d'ahir i aquest mati. Vaig a fer una volta per aquest edifici de la biblioteca coronat per una cupula daurada que m'han dit que promet molt. Per cert, venint hem vist com entrenaven els membres de l'equip de rem de Harvard pel riu que voreja Boston. I res mes fins ara. Dema hi haura resum del primer dia a New York city!!!
I please, recordeu a la gent que vaig amb diferencia horaria perque algu m'ha trucat a les 3 de la matinada!!!! Te sort que no em surt identificada la trucada!!!
Un peto a tots!!!
PS: TINC POSAVASOS DE CHEERS PER LA XUS!!!! te cuento que lo pedi descaradamente y me regalaron unos cuantos. Y tambien servilletas con el nombre del bar. Bueno esto fue por un malentendido. Como no se como se llamaba posavasos pedi... "la cosa que se pone debajo del vaso" sin darme cuenta que usan servilletas!!!! Luego le pedi que lo que queria era lo de cartron. Aqui si me entendio!!! :) Tambien les pedi que me timbraran mi libretita de viaje con el sello con el que te marcan la mano conforme eres mayor de 21 anys y puedes beber alcohol. Intente que no se me borrara despues de la ducha de esta manana pero se fue el 95%!!! Y el 5% restante cuando sali a la calle y llovia!!! sniff snifff!!!
PS2: Teclat america no te accents, no te la "c" trencada i tampoc la "ny" castellana. Ho sento. En soc conscient de que hi ha aquests errors segurs en l'escrit :(
Pio Pio... go go go!!!
1 comentari:
quines cròniques tant xules pajarita!
ara a esperar les de NYC !!!!!! :)
pio pio! i a seguir disfrutant!
Publica un comentari a l'entrada