Ahir a la tarda: como Marianita la lia parda!!
18.00 hores de la tarda. Fa un fred interessant. I mes si vas amb una jaqueteta de tardor que és xulissima però que protegir del fred, allò que es diu fred fred, nooo!! Res, seguim... la Ju i jo sortim de la facultat. És mig fosc. A l'estació de ferrocarrils hem quedat amb la Mariana. Avui toka pilates. Agafem ferrocates i cap a BCN. Xerrem i xerrem... bla blabla.... la ju s'adorm. El vagó va a tope de gent. La senyora del costat no calla. El temps passa. De sobte, miro per la finestra i crido... GRACIA!!! Desperto a la Ju que em mira amb cara de pocs amics i la Mariana s'aixeca de cop. Encara ha de recollir totes les coses. Abric, bossa, bolso, guants, mobil, bufanda.... sortim! A fora, la Mariana deixa totes les coses en el banc que tenim just davant i de sobte.... es gira sobresaltada, mira els ferrocarrils (aquests ja tanquen les portes) i observo, desconcertada, la conversa mes friki del mundo mundial. Poseu imaginació eh... la Mariana mirant a través de la finestra dels ferrokarrils cap dins del vagó, senyala dins, fora, fa gestos amb les mans, senyala el terra, fa ganyotes... no entenc res... des de dins el vagó la gent mira i una senyora de peus respon la conversa friki de la Mariana també amb gestos, mans amunt i avall. El ferrokarril ja ha desaparegut.... Mariana, què t'has deixat? La resposta no era la que m'esperava. La pregunta no era la que tocava. "No me dejé nada Rous, me llevé la chaqueta de la señora!!!". Y a sobre del banc... una jaqueta i a les mans de la Juleide la jaqueta de la Mariana!!! Aquí jo ja havia iniciat una espècie d'atac de riure que no podia més i vam acabar totes rient com boges, de peu, a l’estació de gràcia. La Juleide, reia però no entenia massa el què havia passat. Res, serenitat de nou i jo que pregunto altre cop. “I ara què? Anem cap al punt d'atenció al client?” Altre cop pregunta equivocada. La resposta va ser friki friki friki: "No, he quedado con la señora que la espero aquí, que se da la vuelta y viene ella a por la chaqueta" Per favor, des de quan la Mariana domina el llenguatge dels signes!!!!!!! Altre cop atac de riure. 5 minuts més tard apareix un tren. Marxa. Apareix la senyora sola a l'altra banda de l'estació. Ens diu "HOLA!!" i seguidament "GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES!!!" mentre correr per trobar-nos a l’altre banda de l’estació. I jo que penso... de què ens dóna les gràcies, si li hem pres la jaqueta nosaltres!!!
En fi... que la liamos parda!!!!! I res, avui de nou al mateix ferrocarril, el mateix horari i la mateixa gent però la Mariana i jo HEM CANVIAT DE VAGÓ!!!! :)